Crònica de l'Elena:
Després de més d'un any d'espera, arriba el meu gran repte, el meu somni, el meu primer "Ironman".
Arribem a Calella el dissabte al matí, per recollir el dorsal i assistir al brífing en espanyol que feien a les 12h. El check-in de la bicicleta a boxes l'havia de fer entre 14:30 fins les 18:00, així que decidim anar a dinar i després tranquil·lament anar a l'hotel i fer les bosses de bici i córrer, que s'havien de deixar col·locades al seu lloc, igual que la bicicleta. Una vegada està tot això fet, em quedo mes tranquil·la i emmarxen una mica els nervis, ho tinc tot preparat, ara només queda esperar.....
Em llevo a les 5 del matí, amb unes 6 horetes ben dormides, estic contenta perquè he pogut descansar una mica. Els de l'hotel ens han dit que ens deixarien alguna cosa per esmorçar preparat per aquella hora, ja que érem uns quants els que anàvem a fer la Challenge. Al arribar a la sala només enstrobem pa de motllo, formatge i melmelada.... i penso, no pot ser!! quin esmorçar es aixó?? Menjo alguna cosa, mes que res perquè no tinc cap opció mes, i anem a l'habitació per agafar el neoprè, les ulleres, el gorro i la bossa de carrer on posaria la roba per després de la triatló. A l'arribar al lloc, a les 6:15 del matí, em quedo sorpresa de l'ambientillo que es mou, tothom nerviós, on familiars i parelles et miren amb aquella cara de "esteu pillats tos plegats". Hi havia les càmeres de TV3 gravant-ho tot. Em van dir que dissabte 10 d'octubre a les 15:15 a canal 33 passarien el reportatge. El spiker anuncia que en 5 minuts, o sigui, a les 7h es tanquen boxes, i escomencen a cridar gorros de colors per anar als calaixos de la sortida. Jo tinc el gorro blanc, i surto a les 7:34. Però penso,com puc sortir a nadar si encara es fosc?????????? Això em preocupa bastant i em fa estar intranquil·la, però a mesura que van passant el minuts es va veient la claror del sol que sembla que vulgui sortir, bufff menys mal!
En un moment sona el clàxon......ja no hi ha marxa enrere.
La mar està molt tranquil·la i es neda molt bé. L'únic inconvenient, es que després d'una hora, se t'adorm la llengua per la sal. Surto de l'aigua en 1 hora i 15 minuts, estic contenta. La transició la faig molt lenta, amb gairebé 4 minuts, però no em preocupa molt ja que queda molt per fer, i val més agafar-s'ho amb calma. Les 6 hores 15 minuts de la bici disfruto moltíssim, es l'esport que més m'agrada i no s'em fa gens pesat, al contrari, volia que no s'acabés mai, ja que s'havia que després venia lo dur: la marató. Em van passant nois i noies...però jo al meu ritmet, sense apretar i dosificant les energies, menjant amb regularitat i sobretot hidratant-me molt. La transició de la bicicleta al córrer, torno a tardar uns 3 minuts i pico,i buffff quines sensacions quan poses els peus a terra!!! Anímicament estic super contenta perquè porto unes 7:30 de temps total, una hora menys del que pensava fer-ho, i a més no em fa mal res, ni isquios ni bessons, ni res deres.Començo a córrer molt suau i penso que ja pujaria una mica el ritme mes endavant. Però a mesura que vaig fent kms veig que això no podrà ser. S'havien de fer 4 voltes a un circuit d'uns 10km. La primera volta la faigen 55 minuts; la segona en 1:10; la tercera en 1:16 i la última.... en1:26.. estava moooorta! Tenia molt mal de turmells, cap al km 20, cada vegada que el peu impactava al terra veia les estrelles. Però arriba un moment que t'acostumes al dolor, i tot i que et fa molt mal, el cap i lament pot mes. Jo no volia caminar. M'havia dit a mi mateixa que serial'última opció, i ho vaig aconseguir!!!!
Després de 12 hores i 26 minuts, veure la cara dels teus, emocionats i plorant,..no tens paraules, penses que mai mes podràs sentir això.
Ho he aconseguit, soc FINISHER!!!
Arribem a Calella el dissabte al matí, per recollir el dorsal i assistir al brífing en espanyol que feien a les 12h. El check-in de la bicicleta a boxes l'havia de fer entre 14:30 fins les 18:00, així que decidim anar a dinar i després tranquil·lament anar a l'hotel i fer les bosses de bici i córrer, que s'havien de deixar col·locades al seu lloc, igual que la bicicleta. Una vegada està tot això fet, em quedo mes tranquil·la i emmarxen una mica els nervis, ho tinc tot preparat, ara només queda esperar.....
Em llevo a les 5 del matí, amb unes 6 horetes ben dormides, estic contenta perquè he pogut descansar una mica. Els de l'hotel ens han dit que ens deixarien alguna cosa per esmorçar preparat per aquella hora, ja que érem uns quants els que anàvem a fer la Challenge. Al arribar a la sala només enstrobem pa de motllo, formatge i melmelada.... i penso, no pot ser!! quin esmorçar es aixó?? Menjo alguna cosa, mes que res perquè no tinc cap opció mes, i anem a l'habitació per agafar el neoprè, les ulleres, el gorro i la bossa de carrer on posaria la roba per després de la triatló. A l'arribar al lloc, a les 6:15 del matí, em quedo sorpresa de l'ambientillo que es mou, tothom nerviós, on familiars i parelles et miren amb aquella cara de "esteu pillats tos plegats". Hi havia les càmeres de TV3 gravant-ho tot. Em van dir que dissabte 10 d'octubre a les 15:15 a canal 33 passarien el reportatge. El spiker anuncia que en 5 minuts, o sigui, a les 7h es tanquen boxes, i escomencen a cridar gorros de colors per anar als calaixos de la sortida. Jo tinc el gorro blanc, i surto a les 7:34. Però penso,com puc sortir a nadar si encara es fosc?????????? Això em preocupa bastant i em fa estar intranquil·la, però a mesura que van passant el minuts es va veient la claror del sol que sembla que vulgui sortir, bufff menys mal!
En un moment sona el clàxon......ja no hi ha marxa enrere.
La mar està molt tranquil·la i es neda molt bé. L'únic inconvenient, es que després d'una hora, se t'adorm la llengua per la sal. Surto de l'aigua en 1 hora i 15 minuts, estic contenta. La transició la faig molt lenta, amb gairebé 4 minuts, però no em preocupa molt ja que queda molt per fer, i val més agafar-s'ho amb calma. Les 6 hores 15 minuts de la bici disfruto moltíssim, es l'esport que més m'agrada i no s'em fa gens pesat, al contrari, volia que no s'acabés mai, ja que s'havia que després venia lo dur: la marató. Em van passant nois i noies...però jo al meu ritmet, sense apretar i dosificant les energies, menjant amb regularitat i sobretot hidratant-me molt. La transició de la bicicleta al córrer, torno a tardar uns 3 minuts i pico,i buffff quines sensacions quan poses els peus a terra!!! Anímicament estic super contenta perquè porto unes 7:30 de temps total, una hora menys del que pensava fer-ho, i a més no em fa mal res, ni isquios ni bessons, ni res deres.Començo a córrer molt suau i penso que ja pujaria una mica el ritme mes endavant. Però a mesura que vaig fent kms veig que això no podrà ser. S'havien de fer 4 voltes a un circuit d'uns 10km. La primera volta la faigen 55 minuts; la segona en 1:10; la tercera en 1:16 i la última.... en1:26.. estava moooorta! Tenia molt mal de turmells, cap al km 20, cada vegada que el peu impactava al terra veia les estrelles. Però arriba un moment que t'acostumes al dolor, i tot i que et fa molt mal, el cap i lament pot mes. Jo no volia caminar. M'havia dit a mi mateixa que serial'última opció, i ho vaig aconseguir!!!!
Després de 12 hores i 26 minuts, veure la cara dels teus, emocionats i plorant,..no tens paraules, penses que mai mes podràs sentir això.
Ho he aconseguit, soc FINISHER!!!
Tot un repte aconseguit!!! Moltes felicitats!!!
ResponderEliminarAmb una temporada com aquesta no hi ha res a dir! ETS UNA MÀQUINA!!!!